Xiulet

Xiulet
Tipus	open flutes with internal duct without fingerholes (en) i generador de so
Classificació Hornbostel-Sachs	421.221.11

El xiulet és un instrument de vent generalment d'una única nota, que produeix so mitjançant un flux forçat d'aire,^[1] que imita el xiulet humà.^[2] Xiulet indica tant l'instrument com el so de xiular.^[3] Es pot fer amb un l'instrument o també amb la boca, els dits o una fulla.^[4] Les variants normatius són xiulet, xiulit i siulet.^[5]

Existeixen diversos tipus de xiulets, des dels més petits com els de la policia, dels conductors de tren o dels esports, a uns molt més grans, de vapor, com als trens o vaixells. Molts xiulets són eines utilitàries, per fer senyals auditius, sense funció musical. De vegades contenen una bola que dona un so particular.

N'hi ha de fusta, de metall, de ceràmica, vidre… de qualsevol material prou dur.^[2] Poden tenir un o dos forats que els permeten l’alternança de sons.^[2]

Hi ha xiulets d'alta freqüència, que són pràcticament inaudibles per als humans, però els gossos, sí que el poden sentir.^[6] N'hi de simulació que imiten el so d'un altre objecte o d'algun animal, com ho poden ser els xiulets que sonen com un tren o com un ànec o altres ocells,^[7] denominats genèricament com reclams o brills.^[8]

↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Xiulet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 MAJ. «xiulet». Gran Enciclopèdia de la Música. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 23 agost 2022].
↑ Brosa i Arnó, Mariano. Guia del instructor catalan, ó, Método teórico-práctico de gramática castellana para uso de las escuelas de Cataluña (en català, castellà). 2a edició. Barcelona: Libr. de Bastinos, 1882, p. 79. ^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Com aprendre a xiular amb dos dits i cridar l'atenció?». [Consulta: 23 agost 2022].
↑ Veny, Joan. «308. Xiulet». A: Petit atles lingüístic del domini català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007-, p. 63. ISBN 978-84-7283-942-7.
↑ Coile, D. Caroline; Bonham, Margaret H. Why Do Dogs Like Balls?: More Than 200 Canine Quirks, Curiosities, and Conundrums Revealed. Sterling Publishing Company, Inc., 2008, p. 116–. ISBN 978-1-4027-5039-7.
↑ Sorribas, Sebastià; Bayés, Pilarín. «L'home de «la pedra que no es trenca»». A: Viatge al país dels lacets.. Barcelona: La Galera, SAU, 2010. ISBN 978-84-246-3445-2.
↑ Jordi Bruguera; Assumpta Fluvià i Figueras Diccionari Etimològic. Enciclopedia Catalana, SAU, 1996. ISBN 978-84-412-2516-9.

[moll01-1] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Xiulet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[gemus-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 MAJ. «xiulet». Gran Enciclopèdia de la Música. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 23 agost 2022].

[3] Brosa i Arnó, Mariano. Guia del instructor catalan, ó, Método teórico-práctico de gramática castellana para uso de las escuelas de Cataluña (en català, castellà). 2a edició. Barcelona: Libr. de Bastinos, 1882, p. 79. ^{[Enllaç no actiu]}

[4] «Com aprendre a xiular amb dos dits i cridar l'atenció?». [Consulta: 23 agost 2022].

[5] Veny, Joan. «308. Xiulet». A: Petit atles lingüístic del domini català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007-, p. 63. ISBN 978-84-7283-942-7.

[CoileBonham2008-6] Coile, D. Caroline; Bonham, Margaret H. Why Do Dogs Like Balls?: More Than 200 Canine Quirks, Curiosities, and Conundrums Revealed. Sterling Publishing Company, Inc., 2008, p. 116–. ISBN 978-1-4027-5039-7.

[7] Sorribas, Sebastià; Bayés, Pilarín. «L'home de «la pedra que no es trenca»». A: Viatge al país dels lacets.. Barcelona: La Galera, SAU, 2010. ISBN 978-84-246-3445-2.

[BrugueraFigueras1996-8] Jordi Bruguera; Assumpta Fluvià i Figueras Diccionari Etimològic. Enciclopedia Catalana, SAU, 1996. ISBN 978-84-412-2516-9.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]